Xavi Sarrià (Barcelona, 1977), lletrista i cantant d'Obrint Pas, ha sigut una de les cares més visibles del grup valencià que ben aviat començarà l'aturada indefinida anunciada en març de 2013. Les darreres actuacions de la formació pràcticament han coincidit en el temps amb la publicació i les consegüents presentacions de Totes les cançons parlen de tu (Sembra Llibres), la primera novel·la de Sarrià. El llibre ens porta a la València de principis dels 90, època en què va nàixer Obrint Pas, i esdevé una mena de retorn als orígens, com si el seu autor haguera necessitat tornar la vista enrere abans de concloure una etapa que ha durat 20 anys.

Un cop més, com cada 11 d'abril des de fa vint-i-un anys, l'Associació Cultural Ca Bassot ha tornat a eixir al carrer per a demanar justícia en el cas de l'assassinat del veí Guillem Agulló i Salvador. Una concentració, un cercavila i un concert han servit per recordar aquest jove de Burjassot que s'ha convertit en un símbol de la lluita antifeixista arreu dels Països Catalans. Enguany, a banda de Ca Bassot, també han participat en els actes el Col·lectiu Antifeixista de Burjassot i el Kol·lectiu Dega, la nova afició antifeixista del Burjassot C.F.
La concentració del divendres passat reuní prop de 200 persones, entre altres els familiars de Guillem, i s'hi desplegà una pancarta amb el lema "Guillem, al teu poble no t'oblidem". A la lectura de comunicats, Ca Bassot va  denunciar l'augment de l'extrema dreta tant en l'àmbit europeu com al País Valencià i el poc esforç que fan els grans partits per evitar que es continue fent propaganda racista i feixista, fent al·lusió, entre altres, a les fotos que apareixen molt sovint de membres de "Nuevas Generaciones del PP" amb símbols feixistes. Posteriorment, el Col·lectiu Antifeixista de Burjassot va emplaçar els joves a organitzar-se per fer front a qualsevol atac i a denunciar tots els actes racistes i xenòfobs que detecten als seus barris i pobles.

Si estàs en l'atur, o eres una treballadora precària, o malvius amb una prestació miserable, o amb una pensió cada vegada més reduïda, i no pots pagar la hipoteca del teu pis a Carolines, al Pla, a la Verge del Remei, a la Florida, a Ciutat d'Assís, el teu futur és ben negre. El banc et voldrà fer fora de la vivenda que et protegeix, a tu i a la teua família; de la vivenda en la qual cada nit et seus amb les teues filles a sopar un arròs, unes llentilles, unes llonganisses amb puré de creïlles, comprades al Mercadona calculant els preus fins el cèntim i buscant les ofertes.

El teu és un dels 10 casos que protagonitzen el conflicte obert entre la PAH de Sabadell i el BBVA. En el teu cas, quan vas comprar el pis i qui et va avalar?

 La mobilització i l'acció directa aconsegueixen una primera concessió de l'entitat

Els poemes formaran part d'un llibre que es publicarà per Sant Jordi

Tan amado tan armado
tan de todos
salvador

Paul Cézanne, el mític postimpressionista i precursor del cubisme, va definir el treball del Camille Pissarro com humil i alhora colossal, dos adjectius que jo aplicaria sens dubte al propi Cézanne, del qual espero que els nostres amics del banc/caixa o qualsevol altra institució privada que es desgrava centenars de milions per muntar exposicions, decideixin fer una retrospectiva algun dia, a la qual convido ja a assistir a tots els que els agradi la pintura perquè Cézanne és veritablement humil i colossal, sublim i cru, un mestre, vaja. Tot això per dir que a mi no em va agradar gaire la mostra de pintures del Camille Pissarro que els del banc/caixa han aplegat fent pagar als seus clients només el 50% del preu en un espai que fins 2012 era completament gratuït (es continuaran desgravant els del banc/caixa els milions d'euros en impostos per la seva “obra social”?).

Les mobilitzacions contra les pujades desorbitades del transport públic a l'àrea metropolitana de Barcelona s'han intensificat amb l'arribada del Gongrés de Telefonia Mòbil (WMC) a la capital. Desenes de concentracions del grups de ciutadans obriren les portes d'estacions de Metro i tren aquest dilluns a la tarda. Més tard, una manifestació d'un miler de persones recorria els carrers cèntrics de la ciutat. L'hotel Casa Fuster, als jardinets, fou ocupat al vespre per un centenar de manifestants. Per als propers dies hi ha convocades noves mobilitzacions davant la intransigència de l'ajuntament i els responsabels del transport a atendre les demandes ciutadanes.

Entre 1989 i 1991 el periodista polonés Ryszard Kapuściński va recórrer diferents territoris de la Unió Soviètica. Fruit d'aquests viatges fou el llibre Imperium (1993) -L'imperi, inèdit en català-, un recull de textos a mig camí entre el reportatge i el relat amb què va donar la seua visió personal dels darrers anys d'existència de l'Estat comunista. Però Kapuściński, considerat d'una manera bastant generalitzada un referent del reporterisme i del periodisme literari fou, a més, poeta i fotògraf. I d'aquell recorregut pel gegant soviètic va tornar amb una gran quantitat de negatius, una petita part dels quals s'exposarà al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat de València (MUVIM) fins al 26 de gener.