Aquest curs, les escoles i els instituts del País Valencià han obert portes per rebre l'alumnat més prompte que mai. Els i les alumnes han començat les classes el 3 de setembre i, a la improvisació i a la manca de recursos materials i docents (molts mestres i professors no es trobaven al seu lloc de treball perquè encara no se'ls havia adjudicat), s'ha sumat el setembre més calorós dels últims cinquanta anys per provocar un gran caos als centres educatius.

El passat 7 de setembre, una enquesta publicada pel diari “The Sunday Times” sobre la intenció de vot en el referèndum escocès del pròxim 18 de setembre, donava per primer cop com a guanyador el sí a la independència, amb un 51% dels vots, mentre que el no es quedava amb un 49%. Tot i que l'Scotish National Party (SNP), partit de govern a Escòcia liderat pel Primer Ministre Alex Salmond, acapara l'hegemonia del discurs independentista a Escòcia, compta amb la majoria política al parlament i amb els millors i més grans altaveus, diferents partits polítics i agents socials escocesos tenen una visió diferent a la de l'SNP sobre com hauria de ser una Escòcia independent en cas que el sí s'imposi la referèndum i es compleixin els pronòstics de l'enquesta publicada al “Sunday Times”. És el cas de l'Scottish Socialist Party (SSP).El seu portaveu, Colin Fox, respon les preguntes de l'ACCENT just després de la publicació del seu llibre The case for an independent socialist Scotland.

Com ja és tradició, l'11 despertava a Barcelona al voltant de dos espais ben diferenciats. Per una banda, el monument a Rafael Casanova, que rep l'homenatge no només de la classe política sinó també d'un bon nombre d'institucions i associacions de signe ben divers. Per l'altra, el Fossar de les Moreres, l'espai històric de commemoració de l'11 per part de l'Esquerra Independentista, que aquest any va ser més concorregut que altres anys.

La història és necessària per entendre el present i per lluitar de cara a un futur millor. Aquesta podria ser la màxima seguida per Arran en els actes que l'organització juvenil de l'esquerra independentista ha dut a terme durant avui el matí, en motiu de la Diada Nacional de Catalunya.

Els darrers anys, l'Esquerra Independentista del Barcelonès ha anat consolidant una mobilització anterior a la pròpia de l'11 de setembre: una Marxa de torxes. Enguany, aquesta estava convocada just la nit del 10 amb el lema “Desobediència per la independència”. Abans, però, hi havia preparats un parell d'actes més.

El 19 i 20 d'agost de 1944 les tropes alemanyes es retiraren de Catalunya Nord sota el foc continuat de maquisards i guerrillers. L'alliberament del feixisme de Catalunya Nord fou fet sense la intervenció de tropes aliades però de forma coordinada amb altres insurreccions a l'estat francès. L'autonomia i llibertat d'acció amb què havien actuat el maquis durant els darrers mesos feia dues setmanes que havia mutat cap a un moviment amb direcció política i militar plenament coordinades amb la Resistència de tot l'estat francès.

Podria tornar a descriure-vos com un exèrcit, mercenaris nazis i un govern legitimat per més de mig món, assassinen i torturen milers de persones  per simples motius d'odi i interessos econòmics,  però segurament els que arribeu a llegir això ho sabreu perfectament; i ja fa mal tant escriure-ho com veure-ho a diari, així que em nego a fer-ho novament.

La petita població de Vallmanya, als peus del Canigó, al Conflent, esdevindrà una vila màrtir en la lluita contra el feixisme i l'ocupació nazi pels fets que hi van ocórrer entre l'1 i el 3 d'agost de 1944.

En el context de la lluita contra l'ocupació nazi i contra el règim feixista de Vichy, el maquis i els guerrillers de La Pinosa decideixen dur a terme una acció de represàlia per venjar l'assassinat del maquisard Roger Roquefort. Aquest es durà a terme el 29 de juliol de 1944.

El 27 de juliol de 1944 inicià una setmana d'esdeveniments alhora tràgics i heroics en la resistència contra el feixisme al Conflent. A l'àrea de Vallmanya i les mines de la Pinosa s'hi havien anat fent forts tant el maquis nord-català com grups de guerrillers del sud dels Països Catalans i de diferents indrets de l'estat espanyol.