Acampades escolars a Lleida en defensa de l’educació pública

21 Jun 2012

Més d’una vintena de col•legis de Ponent s’han mobilitzat aquesta passada setmana en defensa de l’Escola Pública i de qualitat en una original Acampada escolar organitzada per les comunitats educatives. En una mena de rèplica del moviment d’indignats els diferents centres educatius varen celebrar, el dijous 7 de juny, una acampada amb tendes de campanya en els recintes escolars amb assemblees, xerrades i altres activitats com el teatre, contacontes, balls i murals.

L’objectiu principal era protestar lúdicament contra les retallades en educació i l’atac a l’escola pública dels governs del PP i CiU. El caràcter unitari de la protesta i la conciliació entre les hores de classe i les reivindicacions han estat les claus de l’èxit d’una queixa històrica. Feia mols anys que pares i mestres no anaven plegats en la defensa contundent de l’escola pública. Un dels portaveus de l’Acampada Escolar, Carles Valencia destaca “la simplicitat de les reivindicacions amb punts que tothom pot defensar, a banda d’ideologies, i el paper de les xarxes socials que han permès la comunicació àgil de distintes escoles” com a elements del triomf d’aquestes mobilitzacions.

Començament ben original

La forma en què va sorgir la protesta té una certa espontaneïtat. Un grup de pares i mares del col•legi Sant Jordi de Lleida va enviar un correu electrònic a totes les AMPA en defensa de l’escola pública, i en poques hores portaveus de catorze centres es reunien en un bar de Lleida per organitzar una acampada, el dia 7 de juny. La protesta no té un cap visible, ni tant sols la FAPAC (Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya) ha actuat com a centre coordinador. Són grups de pares, mares i mestres sense nom que volen marcar certes distàncies amb sindicats i el MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa) perquè segons les persones organitzadores: “Volem destacar un discurs en positiu i no únicament de queixa”.

Més despesa pública en educació, el manteniment de l’actual ràtio mestres-alumnes, espais dignes per a la docència, igualtat d’oportunitats per centres públics o privats i el reforç del sistema universitari públic són demandes que s’estan incomplint i que demostren que ni aquest curs ni el vinent acabaran amb normalitat.

Darrera modificació el Divendres, 22 Juny 2012 10:56

Editorial

Opinió

L'Entrevista