L'informe de la Central Sindical Internacional sobre 2008, denuncia l'assassinat de 78 sindicalistes, milers d'acomiadaments i detencions arreu del món. Colòmbia encapçala la llista d'assassinats, al costat de Guatemala, mentre Turquia, Indonèsia, Malawi o Paquistan, entre altres, mantenen una dura repressió antisindical.

L'any passat hi hagué abusos contra els drets fonamentals dels i les treballadores en 143 països. 78 sindicalistes van ser assassinats per dur a terme activitat en defensa dels drets laborals y molts altres foren agredits, amenaçats, detinguts i empresonats per les autoritats. L'informe fa esment especial de la manca de drets a les Zones Franques Industrials, així com els retrocessos de condicions laborals en el mateix primer món.

El nombre total de sindicalistes morts ha disminuït respecte les 91 de l'any 2007. Tanmateix, en el país que destaca per sobre de tot en la repressió contra els treballadors, Colòmbia, la xifra de morts reconegudes va ser de 49, 10 més que l'any anterior, desmentint les afirmacions del president Alvaro Uribe segons les quals la situació estava millorant. 

Nou dels assassinats foren a Guatemala, on ha augmentat l'activitat antisindical. 4 casos reconeguts foren a Filipines, 4 més a Veneçuela, 3 a Hondures, 2 al Nepal, i a Panamá, Nigeria, Tunis i Zimbabwe hi hagué un cas registrat a cadascun. Per l'informe, en el cas de Colombia, Guatemala i Filipines, el fet que apareguin any rere any en la llista d'assassinats indica que les autoritats són, com a mínim, responsables de no garantir la protecció als seus ciutadans, i en ocasions, directament còmplices d'uns empresaris sense cap escrúpol en assassinar sindicalistes.

L'informe, que es va presentar el 10 de juny passat, recull també que els govern de països com Birmania, Xina, Corea del Sud, Iran, Tunis, Turquía o Zimbabwe, entre altres, foren responsables d'empresonament de sindicalistes per causa de les seves activitats en suport a la gent treballadora.

Al llarg de 2008 es van poder constatar 7.500 casos d'acomiadaments de treballadors i treballadores implicats en activitats sindicals en un total de 68 països, 20 dels quals a l'Àfrica. No obstant, la CSI explica que aquests casos només són la punta de l'iceberg, ja que la major part no es registren. Turquia ha estat le país on s'han registrat més casos, fins a 2.000, amb un govern que persisteix en la seva intolerància cap a les activitats sindicals en general. El segon de la llista és Indonèsia, amb 600 casos comprovats. Altres països destacats són Malawi, Paquistan, Tanzània i Argentina.

A Birmania, Xina, Laos, Corea del Nord, Vietnam i altres països, només es va permetre l'activitat dels sindicats oficials controlats per l'Estat, mentre que a Aràbia Saudita la activitat sindical genuina és pràcticament impossible. A Bielorrússia també s'ha denunciat la ingerència del govern en els afers dels sindicats.

L'informe denuncia que la repressió s'ha agreujat amb la situació econòmica mundial actual. En particular, gran part de la repressió per tota Àfrica consistí en reaccions repressives per part dels governs contra els treballadors que intentaven obtenir millores salarials per permetre sobreviure les severs famílies davant la crisi alimentària. Una crisi que afecta de manera especial als treballadors del mateix sector agrícola. Cap a finals de 2008, amb la crisi financera, s'agreujà la repressió i es començà a veure un retrocés encara major en la seguretat laboral, els sous i les condicions de treball arreu.

En especial s'esmenta l'espai d'explotació i vulneració sistemàtica dels drets dels treballadors que suposen les Zones Franques Industrials (ZFI) del món que encara empitjorà el 2008. En l'informe se citen 34 països on la protecció dels treballadors de les ZFI és dolenta o inexistent, casos com Albània, Bahames, Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Jamaica, Jordània, Mèxico, Nicaragua, Oman, Polònia o República Dominicana. 22 països més han destacat per l'explotació dels treballadors migrants, als quals se'ls neguen fins els drets més bàsics.

“Centenars de milions de persones treballadores, tant en països en desenvolupament como en els industrialitzats, veuen denegats els seus drets fonamentals de llibertat sindical i negociació col·lectiva. Per a molts, sobretot aquells amb feines precàries, aquesta negació causa estralls en les seves vides, ja que es veuen obligats a treballar jornades llarguíssimes en situacions perilloses o insalubres, a canvi d'ingressos tant baixos que no permeten ni mantenir-se a si mateixos ni a les seves famílies. La falta de respecte pels drets dels treballadors ha suposat més desigualtat al món i ha contribuït a disparar la recesssió mundial" ha afirmat el secretari de la CSI, Guy Ryder.

L'informe no oblida les tendències a la greu retallada de drets laborals als països industrialitzats, on es recorre cada cop més la mà d'obra temporal i la subcontractació, minvant així els ingressos, les condicions i els drets en el treball.

En l'aspecte positiu, destaca algunes modestes millores registrades amb algunes modificacions legislatives en països on canvis de govern han millorat una mica les condicions de drets i llibertats sindicals que anteriors governs havien empitjorat, com seria el cas d'Australia, Burkina Faso, els EUA, Kenia o Mozambic.

Informe complet: http://survey09.ituc-csi.org/