|
Paper de vidre
|
Joan Sebastià Colomer i Tejada [L'ACCENT 184]
|
|
Dilluns, 16 d'agost de 2010 11:39 |
|
La tauromàquia m'és ben indiferent. Alhora, el relat sobre el patiment de la bèstia a la plaça -digueu-me bàrbar- no em commou. Puc empatitzar amb part de l'argumentació dels uns i els altres. En casos com aquest, quan el dubte us aclapara, ABC és un bon pare confessor. La seva editorial del 28 de juliol deia que l'ekintza del Parlament es derivava d'"una estratègia que de forma interessada i sense pudor barreja ecologisme i nacionalisme", l'objectiu de la qual és "uniformar la societat amb un ideari sedicentement progressista". De la qual cosa dedueixo que és una mesura molt lloable, ecologista, catalanista i progressista. Però al PP no pensen el mateix: "La presidenta del PP català ha anunciat que durà al Senat i al Congrés dels Diputats la proposta per a declarar la festa dels toros d'interés cultural general, per a que sigui protegida en el conjunt d'Espanya i no pugui ser prohibida per una comunitat autònoma. A Canàries, la festa fou abolida a proposta d'un diputat del PP, però Camacho no carrega contra la decisió d'aquesta comunitat perquè, ha dit, ‘allà no hi havia tradició’" (El País, 28 de juliol).
|
|
|
Joan Sebastià Colomer i Tejada [L'ACCENT 183]
|
|
Dilluns, 2 d'agost de 2010 07:00 |
|
Un quadre maníac-depressiu agut. Inundats d'espanyolisme i polítics entreguistes, la nostra llengua tenia el futur del linx ibèric, mai no arribaríem enlloc perquè som pactistes de mena, etc. I ara resulta que qualsevol dia serem independents i no arribaré a temps per veure-ho a la tele.
|
|
Joan Sebastià Colomer
|
|
Diumenge, 18 de juliol de 2010 11:21 |
|
La calanya dels anomenats "intel·lectuals" no és de fiar en general. Treballen per algú i no ho diuen. I la pregunta "per què no ho diuen?" s'imposa a qualsevol persona raonable (que sol ser el contrari d'un intel·lectual). Félix de Azúa tampoc no ho deia fins que va donar suport explícit a Ciutadans. Això el situa en el camp d'aquells que reediten el franquisme de sempre amb la pretensió que ho fan des del progressisme.
"No, jo no vaig anar a la manifestació" encapçala amb orgull el seu article d'El Periódico de Catalunya de l'endemà de l'esdeveniment. Això no li impedeix de dir que "tenia un tuf dretà innegable". Com es pot veure, de Azúa no necessita informacions empíriques per fer afirmacions sobre la realitat, les dedueix transcendentalment. I no només és capaç de sentir-ne el tuf des de casa sinó que a més ho capta d'una manera tant distinta que el tuf és "innegable". El seu menyspreu per la realitat no té limits i li permet afirmar que a Catalunya "està prohibit utilitzar el castellà. Està prohibit d'una manera legal. No està permès parlar castellà als patis dels colegis" (http://www.lavozlibre.com/noticias). Jo en canvi tinc el vici de mirar la camisa abans de dir-ne el color, i puc assegurar que en una recerca al Google dels articles d'Azúa no en trobareu ni un de sol que aboni la pretensió que aquest obsès patològic d'Espanya i la seva llengua i cultura sigui d'esquerres. Així, el 4 de maig, en un comiat pretenciós de la seva columna -aquest tipus de genteta sempre amaga un gran ego- insulta Chávez per després afirmar que "amb caps de Govern adults com Suárez, González o Aznar, els adversaris no eren enemics". Uns referents molt esquerrans, sí senyor! I el 4 d'octubre del 2008 es va produir el miracle: va llegir un llibre en català! I li va agradar! Era 'La dictadura de la incompetència' de Xavier Roig, pamflet neoliberal ja comentat a les pàgines de L'ACCENT, tot un referent del pensament d'esquerres.
Aquest fals esquerranisme, Azúa el comparteix amb Fernando Savater i Francisco Caja, conreadors del mite del lliurepensador en lluita contra el feixisme (català o basc, mai espanyol). També hi comparteix un grau tal d'alienació mental que li permet sostenir sense enrogir que "en realitat hi ha un sol partit per què absolutament tots, menys el PP -per què el PP no existeix pràcticament- són nacionalistes i independentistes. Ho dissimulen, diuen que són sobiranistes, que són catalanistes, pero en realitat són independentistes". Encara més: "tots els mitjans de comunicació de la Generalitat i bona part dels privats són independentistes, àdhuc els que fan veure que no, com La Vanguardia, també ho són". Com Savater i Caja, de Azúa aspira al martiri de tal manera que quan Oriol Malló va publicar "Falangistes taxidermistes" a l'Avui del 30 de juny del 2005 va córrer a sentir-se amenaçat de mort. L'ànsia de martiri va fer que un home de lletres com ell no pogués (o no volgués) entendre les figures retòriques de Malló, i va presentar querella juntament amb Albert Boadella i Arcadi Espada, companys polítics d'Azúa i professionals (molt ben pagats, per cert) de l'espanyolisme... o del que sigui per tal d'anorrear la repugnant i "aldeana" (com els agrada dir) llengua catalana, car també els catalans del nord van haver de tastar la seva demagògia. El seu article del 26 d'agost del 2009 sostenia que "els paguem colegis, càtedres, universitats, ràdios, i un corresponsal de TV3 que ofereix fascinants notícies sobre Ceret". I per què no els ho hauríem de pagar si als espanyols els paguem tot això i més amb l'aplaudiment d'Azúa, Boadella, Espada, Caja i Savater? |
|
|
Joan Sebastià Colomer
|
|
Dimecres, 7 de juliol de 2010 19:26 |
L'Avui i el seu equip de hooligans d'Israel han tornat a deixar-me bocabadat. A l'article de Joan B. Culla del 24 de juny, "Mediatització d'una tragèdia", no cal buscar-hi perles amagades. És just quan fa el posat equànim que comença a ensenyar el llautó fent així: "l'acció militar israeliana que avortà el propòsit de l'anomenada Flotilla de la Llibertat d'arribar a Gaza constituí un cúmul d'errors desastrosos amb un resultat injustificable des del punt de vista de les pèrdues humanes, i catastròfic per a la imatge i els interessos del mateix Estat d'Israel". Quan un opinòleg es refereix a un assassinat (múltiple, en aquest cas) com un "error" vol dir que aprova, si no el fet, les intencions de l'assassí. No es referiria mai als morts civils d'un atemptat de Hamàs com un error. I quan ens etziba l'adjectiu "injustificable" ho fa amb plena consciència: ha fet l'esforç de justificar-lo i no ha trobat la manera. La seva missió consistia a evitar el resultat "catastròfic per a la imatge i els interessos de l'Estat d'Israel" que, naturalment no consisteix en la mort de persones innocents sinó en l'efecte que pugui tenir en l'opinió pública catalana. Com que ha fracassat toca convertir els botxins en víctimes, que és l'estratègia típica dels supporters del Tsahal. L'article té el bon gust de no repartir acusacions d'antisemitisme. Ben al contrari, amb l'aparença d'un tractament parcial del tema (la cobertura mediàtica de l'afer, en particular), posa totes les cartes sobre la taula. Dos dels únics testimonis catalans dels fets pertanyien a "l'ONG anomenada Asociación Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría" i es pregunta "es pot ser pacifista i, al mateix temps, tenir com a patrona una guerrillera, impulsora de la revolució armada a tota l'Amèrica Llatina? Es pot exigir la llibertat per als palestins de Gaza i, al mateix temps, defensar la dictadura comunista cubana?". És possible que es tracti d'una pregunta retòrica, però no està fora de lloc treure en Culla de dubtes: sí, es pot. Al tercer català de la flotilla li toca el rebre per què treballa per a Telesur, car com diu en Culla estranyament indignat "segons aquesta televisió, els soldats espanyols, o alemanys, o britànics, que es juguen la vida enfront dels talibans són part de les ‘tropas invasoras de la OTAN en Afganistán’. Es juguen la vida perquè han envaït un país, sinó estarien al pub del seu poble o veient "la roja" al bar. I els que envaeixen països són invasors. Cal agrair a en Culla que tot plegat sigui tant esclaridor: tota aquesta història no va d'àrabs i jueus, no hi té res a veure l'antisemitisme o l'amor encegador per la cultura jueva. Posicionar-s'hi és posicionar-se sobre l'imperialisme. "Els testimonis que ens n'han arribat amb més força no eren d'observadors neutrals ni d'ingenus cooperants, sinó de militants notoris de l'antiisraelisme". Naturalment. Han pres partit per la resistència. Tampoc en Culla és un observador neutral, ni un ingenu cooperant de la causa israeliana. És un intel·lectual orgànic de l'imperialisme i guanya per la seva feina força més calers que cap "militant notori de l'antiisraelisme" a casa nostra.
|
|
Joan Sebastià Colomer i Tejada
|
|
Divendres, 21 de maig de 2010 15:56 |
|
En l'editorial de l'Avui del 15 de maig, l'objecte era la consulta municipal barcelonina sobre la reforma de la Diagonal, és a dir, l'entrega a mans privades (les que gestionen el tramvia) d'una quota de mercat (el trànsit per la Diagonal), que fins ara corresponia al sector públic: un regal més de patrimoni públic als "mercats" (que, en neollengua, vol dir "el capital"). Naturalment el que preocupava la redacció de l'Avui no era això sinó la pèrdua "d'una oportunitat per posar en pràctica noves fórmules de participació ciutadana i fer passos decidits en el necessari acostament de la política a l'administrat en els àmbits de decisió que toquen de més a prop el ciutadà". (Avui, Editorial, 15 de maig).
|
|
|
|
|
<< Inici < Previ 1 2 3 4 Següent > Final >>
|
|
Pàgina 1 de 4 |
|