Déu n'hi do amb la roda de premsa de Laporta! No crec que hagi defraudat les expectatives de ningú. Aquesta jugada obre un seguit de perspectives en la política del Principat que poden accelerar el procés de disgregació dels equilibris polítics de la transició, ja que sacseja el sistema de partits i el pot arribar a fer esclatar parcialment. ERC i CiU rebutjaran la proposta quasi amb tota seguretat, però pot continuar tenint viabilitat gràcies al carisma de Laporta.

En un any el debat polític català ha passat d'un clam social fortament induït en contra de l'impost de successions a l'impacte mediàtic i polític per la tisorada del govern espanyol sota la pressió de la UE I L'FMI. En ambdós casos ens trobem forces que s'autoanomenen d'esquerres prenent mesures fortament antiobreres. La reforma de l'impost per part del govern de la Generalitat i les mesures anunciades recentment pel president del govern espanyol del PSOE.

El govern de l'Estat espanyol ha anunciat un paquet amb 10 mesures que són un nou pas en el procés de desmantellament de les míseres polítiques socials existents i un nou cop contra la classe treballadora, qui realment està patint aquesta crisi.

Ara fa uns quants mesos vaig estar a Jerusalem amb la Xarxa d'Enllaç a Palestina. Allí em vaig deixar seduir pels carrers de pedra que construïren els mamelucs, per l'amalgama d'olors i colors, pel paisatge brusc d'armes i banderes però, sobretot, per les històries de les persones que l'habiten més enllà de misticismes. Un d'ells fou el Mohammed, membre de l'African Community, l'associació dels descendents dels peregrins de l'Àfrica subsahariana que s'establiren a Jerusalem. Ell ens va ensenyar com viuen els seus, com passen els controls diaris, com aprenen a conviure amb la infinitat de càmeres i com cada dos per tres l'exèrcit els demana la targeta de residència amb que Israel els identifica (no els concedeixen ni passaport ni document d'identitat). Ens va parlar de resistència, de lluita, de desesperació, però, també, de futur.