Els esdeveniments de les darreres setmanes són d'una gravetat alarmant. En aquesta crisi econòmica, i sobretot davant de les propostes polítiques per superar-la, estem assistint a un seguit de despropòsits. El desmantellament de l'estat de benestar és quelcom que ve de lluny, iniciat amb la presa de poder per part del neoliberalisme a la dècada dels 80. Els successos de l'actual crisi però, estan accentuant aquest procés a gran velocitat. El més preocupant és observar com la idea que aquest benestar social és insostenible i que potser ara toca posar-hi fi s'està estenent entre la ciutadania a través dels mitjans de comunicació.

Per això creiem que és de vital importància assenyalar els verdaders responsables i que es denunciï com aquest estat de benestar, que a casa nostra ja era força escanyolit, no abraçava a totes les capes de la població.

Les causes de la crisi actual, la més gran des de la Gran Depressió, són fàcils d'entendre. Les empreses (i molt especialment les empreses mitjanes i petites, que són les que creen més ocupació en qualsevol país), no en poden, a més de tenir dificultats per aconseguir crèdit dels bancs, tenen insuficient demanda dels seus productes.

La retallada de drets ha estat històrica, però tot apunta que en els propers mesos es materialitzin noves importants regressions en els drets dels treballadors i pensionistes. Zapatero estudia la resposta ciutadana al carrer, mentre la patronal, la banca i el FMI reclamen anar més enllà.

La situació actual és especialment greu per dos motius, d'una banda la crisi econòmica aviat complirà tres anys i no sembla que les coses millorin gaire. Els 4 milions i mig d'aturats, una estructura productiva col·lapsada, un estoc immobiliari d'un milió d'habitatges buits invendibles, un sector financer amb uns nivells de deute impagables, un dèficit galopant i un deute públic que ens diuen és inviable és el panorama de la crisi a l'Estat espanyol. Per altra banda, ara el govern de l'Estat ha decidit prendre mesures per combatre la situació més enllà del xec en blanc brindat als poderosos del món financer. Aquestes mesures són simètricament oposades al que creiem podrien realment ajudar a sortir de la crisi i són un fortíssim cop en el benestar de les classes populars.

El 8 de març de 1857 un grup d'obreres tèxtils van recórrer els barris més rics de Nova York per protestar per les seves condicions de treball. Entre mitjans del segle XIX i principis del segle XX, les treballadores dels Estats Units i Europa reclamaven una jornada laboral de 10 hores, permisos de maternitat i lactància, la prohibició del treball infantil, formació professional i el dret a formar part d'un sindicat. Durant la vaga de 1908, a la fàbrica Cotton Textile de la mateixa ciutat van morir 129 treballadores en un incendi provocat.

No és l'objectiu d'aquestes línies valorar globalment les conquestes socials en matèria de drets laborals i d'igualtat de gènere, només voldria que consideréssim el cas concret del sector tèxtil i en traguéssim algunes reflexions.

>> Blanca Rivas, responsable de la Secretaria Jurídica del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

Més de 150 persones, en representació de 39 sindicats, es van aplegar a Lleida els passats dies 5, 6 i 7 de febrer en motiu del IX Congrés de la CGT de Catalunya. De la trobada van sorgir acords i declaracions, i un nou Secretariat Permanent (SP) que haurà de coordinar l'actuació del sindicat llibertari els propers anys. Des de L'ACCENT hem volgut conèixer les opinions i reflexions de la jove advocada que gestionarà la secretaria de jurídica.