La Xara (cristianitzada el 1525 arran de l'expulsió dels Moriscos) és una antiga mesquita de planta rectangular (S.XV) de Simat de la Valldigna. A la part que dóna a l'est té una porta amb un arc de ferradura. Quatre pilars dividixen el seu interior en tres naus. A l'esquerra de la porta hi ha una escala de caragol amb una antiga funció de minaret. La Quibla és l'element més important ja que assenyala la direcció de la Meca i per tant el lloc on els musulmans han de dirigir les seues oracions. En l'actualitat es pot veure també el mihrab i dos portes laterals en el mur de la Quibla. Al sud-oest i a l'exterior de la mesquita, hi ha l'antic pou de les ablucions.  

La darrera conferència de Howard Zinn, programada l'última setmana de gener de 2010, s'havia de fer al Museu d'Art de Santa Monica (Califòrnia), en el marc d'una jornada titulada "A Collection of Ideas... the People Speak". No l'arribaria mai a pronunciar, ja que poques hores abans s'havia mort d'un atac de cor mentre nedava a la piscina de l'hotel.

La notícia es difonia entre els cercles de l'esquerra nord-americana i internacional: l'autor d'A People's History of the United States havia faltat a l'edat de 87 anys.

Considerat un dels "pares" de l'anarquisme als Països Catalans, Francesc Tomàs Oliver nasqué a Mallorca el 1850. Paleta de professió començà la seua militància ben jove als cercles republicans federals. Aviat, però, prengué consciència de la seua condició proletària. Així es decidí a impulsar l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) a les Illes que fundà el 1869 el períodic El Obrero i més tard La Revolución. A finals de 1869 prenia forma la primera federació de societats obreres de Palma, de la qual formaven part sabaters, fusters, ferrers, teixidors, paletes,...

Francesc Tomàs havia estat al nucli fundador d'aquest incipient associacionisme obrer de l'illa.

El jaciment arqueològic que es va descobrir fa unes setmanes al recinte de Can Ricart, a Poblenou, es veu en perill de desaparició. Es tracta de les restes d'una vil·la romana datada, aproximadament, del segle 1 d.C, que podrien correspondre a una zona rural pròxima a la ciutat.

L'Ajuntament de Barcelona considera que les restes arqueològiques són una troballa que no té valor suficient, que està en mal estat de conservació i que, segons han dit, és “escadussera i de difícil definició”. Aquesta opinió no és compartida per membres del Museu d'Història de Barcelona, que han qualificat la troballa d'inèdita i important, ja que que mai s'havien trobat restes romanes a aquesta zona de la ciutat.

La revolta que s'inicia el 1640 i que ha rebut el nom de Guerra dels Segadors és definida per en Pierre Vilar a Catalunya dins l'Espanya moderna com un "moviment espontani, violent, popular i defensiu". Són les característiques de la revolta camperola del 6 de juny de 1640 quan, farts d'anys d'haver d'hostatjar les tropes que es batien per l'hegemonia europea contra les de la França borbònica, prenen la ciutat de Barcelona.

La sessió número dènou de l'Escola d'Estiu ha tancat aquest cap de setmana amb gran èxit. L'ha organitzat a Tavernes de la Valldigna l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanch -col·lectiu integrant de la Federació Escola Valenciana.

L'Escola d'Estiu d'enguany ha estat dedicada a “la figura d'Ausiàs March, amb la commemoració del 550 aniversari de la seua mort” i també a “l'anàlisi econòmica i social de la societat valenciana i global”. Dins açò caldria remarcar la projecció del documental Ausiàs March, la conferència Identitat nacional i globalització: el cas valencià, a càrrec de Manuel Lanusse Alcover i Joan-Alfred Martínez i Seguí i la conferència del darrer dia: Reptes de l'economia mediterrània davant l'economia global, a càrrec d'Arcadi Oliveres, de la UAB.