El més llegit aquest mes

L'ACCENT 184

Editorial

Maneres de fer

El curs polític que acaba de finalitzar ha estat dels més distrets dels darrers anys: els casos de corrupció que han esquitxat tota la classe política ens han lliurat escenes...

Editorial | Editorial [L'ACCENT 184]

'Danzad, danzad, malditos'

"Danzad, danzad, malditos” és la lliure traducció al castellà de la  pel·lícula de Sydney Pollack They Shoot Horses, Don’t They?...

Col·laboracions | Josep Cònsola [L'ACCENT 184]

Capitalisme o economia de mercat

Com ja sabem, hi ha diversos models econòmics que al llarg de la història han anat canviat fins a formes...

Punt de mira | Toni Yus, Lleida [L'ACCENT 184]

Tradicional-constitucionalisme

La tauromàquia m'és ben indiferent. Alhora, el relat sobre el patiment de la bèstia a la plaça -digueu-me bàrbar- no...

Paper de vidre | Joan Sebastià Colomer i Tejada [L'ACCENT 184]

Maneres de fer

El curs polític que acaba de finalitzar ha estat dels més distrets dels darrers anys: els casos de corrupció que...

Editorial | Editorial [L'ACCENT 184]

Crisi energètica, interessos privats, decreixement

A ningú no se li escapa que ens enfrontem a un horitzó energètic molt delicat, en què coincideix per igual...

Col·laboracions | Carlos Taibo [L'ACCENT 184]

"No és possible un canvi qualitatiu sense que es creen arrels socials"

News image

>>Pep Pacheco de Ca Revolta. Ca Revolta ha acomplit 10 anys. Una dècada que ha fet d'aquest local de Velluters un punt de referència ineludible per als moviments socials de...

Racó del coc
Codonys collia… PDF Imprimeix Correu electrònic
Roger Sánchez Amat, Barcelona [L'ACCENT 162]   
Dissabte, 26 de setembre de 2009 09:37
La tradició popular catalana, oral i escrita, està farcida de picaresca i matisos verds, fèrtil en referències eròtiques. Sainets satírics i barroers, glosses lascives, corrandes provocadores, refranys mordaços, ironies i xanxes libidinoses, sarcasmes carnals... Com la sorprenent i ufanosa tendència a l'escatologia, aquesta realitat és innegable, per molt que hagi estat ignorada quan no ocultada per la gent d'ordre, molta d'ella practicant de la doble moralitat. Gent que massa sovint s'ha encarregat de reescriure la història, passant-la pel seu sedàs.
 
No em facis la tavella, bajoca! PDF Imprimeix Correu electrònic
Roger Sánchez Amat [L'ACCENT 160]   
Divendres, 4 de setembre de 2009 10:57
Els darrers anys hem pogut assistir a un fenomen del tot sorprenent, digne d'un estudi econòmic de profunditat i motiu d'investigació per a les autoritats competents. Com pot haver pujat tant el preu de la mongeta tendra? Només cal passejar-se per les verdularies per descobrir que sovint el quilo de mongeta tendra sobrepassa de manera insultant els cinc euros.
 
L'allioli: occità i català PDF Imprimeix Correu electrònic
Roger Sánchez Amat   
Dijous, 5 de març de 2009 22:07

[L'ACCENT 148]

Si bé el romesco, protagonista del darrer article, resultava una salsa base genuïnament catalana, l'origen del famós allioli resulta més incert. Tot i haver-hi preparacions similars en tots els països mediterranis, és al nostre país on ha esdevingut gairebé un icone, un senyal d'identitat. Es considera una salsa catalana, tot i que els occitans se'n disputen l'autoria, sobretot a la Provença i el Llenguadoc. I ho tenen ben clar.

 
El repte d'un bon romesco PDF Imprimeix Correu electrònic
Roger Sánchez Amat, Barcelona   
Dissabte, 31 de gener de 2009 19:54
[L'ACCENT 146]
En una lliçó magnífica, l'escriptor gironí Narcís Comadira parla en el seu llibre Fórmules magistrals del complex de sud que gastronòmicament patia Tarragona. En responsabilitza a la literatura culinària escrita bàsicament per principatins nòrdics, com ell. Josep Pla, per exemple, en El que hem menjat parla del romesco en un capítol, per a Comadira, "esgarriat" (literalment, que perd el camí). I Ferran Agulló, gironí, bandeja el romesco dels quatre pilars en els que afirma se sosté la cuina catalana: allioli, sofregit, picada i samfaina. No és estrany que s'emprenyin els habitants del sud. Del sud autonòmic, és clar. Els del sud nacional encara tenen més motius per molestar-se, sobretot si els septentrionals ens quedem clavats a la Sènia a l'hora de parlar d'una realitat gastronòmica que, encara que no els agradi a molts, és del tot compartida. I més encara si deixem que l'espanyolisme en segresti plats de referència tant nostrats com la paella o la fideuà (pertanyents a una tradició comuna protagonitzada per arrossos i fideus). Encara que ens costi de creure, els Països Catalans existeixen, i fins i tot quan ningú hi cregui, existiran.
 
 
Disseny creat adaptant una plantilla de Joomlashack i altra de Funky-visions.de (aquesta darrera amb el suport de greatnet.de)