Vaig descobrir la poesia de Mario Benedetti al mateix temps que començava a arrossegar-me per aquesta ciutat que tant critiquem per amor, i de la que ja no he pogut separar-me més. Les paraules del Mario eren bona companyia, posaven nom a la virginitat d'uns pensaments tardans que, de ben segur, a més d'un ens han ajudat a créixer.

En aquell temps per mi Benedetti era únicament un poeta que barrejava l'amor amb les idees d'esquerres. Mica en mica, però, vaig anar coneixent el narrador, el dramaturg, el periodista, l'assagista i el crític literari. I és que l'autor uruguaià infectava de poesia tot allò que escrivia.

Per a Aminatou Haidar, que va poder tornar a El Aaiún el 17 de desembre després d'estar un mes en vaga de fam a  l'aeroport de Lanzarote, continua l'intimidació i la por. Contràriament del silenci mediàtic que n'estan fent els polítics i els mitjans de comunicació, tant de l'Estat espanyol com del marroquí, és ara quan Haidar està patint les represàlies més grans.

Haidar va estar un mes en vaga de fam per reivindicar el dret a tornar a casa seva, després que el govern marroquí l'expulsés per haver especificat a la seva targeta d'embarcament que vivia al Sàhara Occidental i no al Sàhara del Marroc, i per haver deixat en blanc la pregunta sobre la nacionalitat.