Molt s'ha parlat durant l'any 2009 a València sobre el centenari del Levante UD. Han proliferat nombroses publicacions, llibres, articles, etc. Que han tractat de treure a la llum la història i el perfil sociològic d'aquest emblemàtic i peculiar club de futbol de la ciutat del Túria.

Tot aquest interès que sobtadament ha creat el club degà de la ciutat, ha tractat de destacar les arrels i la idiosincràsia d'un club que les grans sotragades que ha patit al llarg de la seua història han impedit l'adopció d'un perfil identitari clarament definit i marcat.

"Esto no se me puede hacer a mí", eren les paraules del president del Madrid després de ser eliminat a vuitens de Champions pel modest Olympique. L'ésser superior, qui volia tornar per corregir i esborrar de les hemeroteques que va marxar per la porta de darrere, sense ningú que li recordés el seu fracàs.

El prepotent, incapaç d'aprendre del seus errors que volia cridar que ell té raó i els demés no, va començar a tirar de talonari per comprar els jugadors més cars i deixar de veure la samarreta blaugrana i la senyera per tot arreu.

El proper 13 de juny, els socis i sòcies blaugrana estan citats a les urnes. La singularitat del Barça fa, però, que les eleccions per elegir el seu president no siguin exclusivament un afer de club sinó que transcendeixin l'àmbit esportiu i esdevinguin un esdeveniment polític de primera magnitud.

Deia en Joan Carretero, en una de les seves boutades, que el president del Barça era "mil vegades més important" que el de la Generalitat. Tot i exagerar, al doctor de Puigcerdà no li falta part de raó.

"Els clubs es remodelen segons els canons de poderosos centres financers i mediàtics, el joc ja no depèn del talent coordinat de jugadors capaços de crear moments memorables, mitificables, sinó de sistemes que porten el nom o el cognom de l'entrenador. És com si s'hagués traslladat al futbol la tendència teatral de que el director sigui més determinant que l'actor."

Milà és, avui per avui, l'única ciutat europea que pot presumir de tenir dos clubs campions d'Europa. L'Inter i l'AC Milan es reparteixen les simpaties dels milanesos sense que en l'actualitat es pugui establir una clivella política clara entre ambdós clubs.

Tot i així, antigament, tots dos defensaren concepcions força diferents del futbol malgrat compartir club d'origen.