La Resolució 2803 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides està destinada al fracàs. Aquest fracàs tindrà un preu: més morts palestines, una destrucció extensa i l’expansió de la violència israeliana a Cisjordània i a altres llocs de l’Orient Mitjà.
La resolució[1], aprovada el 14 de novembre de 2025, va ser un premi de consolació per a Israel després de no aconseguir el seu objectiu final del genocidi de dos anys a Gaza: la neteja ètnica de la població i la presa de control completa de la Franja de Gaza.
Gaza va trencar una doctrina israeliana fonamental: la certesa absoluta de la seva supremacia militar per sotmetre el poble palestí utilitzant tecnologia molt superior subministrada pels EUA i Occident. Tot i que mai es va esperar que l’ocupació fos fàcil, com ho demostra la història de violència[2] d’Israel a la Franja, la presa de control completa era, a la ment dels líders israelians, una certesa. A l’agost, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va declarar[3] amb total confiança que Israel pretenia “prendre el control de tota Gaza”. Això va resultar ser un desig. Com és que Israel no ha pogut sotmetre una població empobrida i assetjada de 2 milions de persones, sotmesa a un bloqueig, una fam i un dels genocidis més horribles del món, és una pregunta per als futurs historiadors. La conseqüència immediata, però, és política: Israel i els seus partidaris occidentals, especialment els EUA, entenen que un fracàs absolut israelià a Gaza seria interpretat per les víctimes d’Israel com un signe crucial dels temps.
De fet, la idea de la implosió d’Israel i la fi del projecte sionista ha passat dels marges del debat intel·lectual al centre[4]. Aquestes idees estan reforçades pels mateixos israelians[5] i són un tema recurrent als mitjans de comunicació israelians. Un titular com aquest a Haaretz[6] el 15 de novembre no és gens sorprenent: “En un lloc secret de Harvard, es conserva un arxiu massiu d’Israelià, en cas que Israel deixi d’existir”.
Així doncs, l’anomenat “Pla d’Estabilització Integral per a Gaza” del president dels Estats Units, Donald Trump, signat a Xarm el-Xeikh [7] el 30 d’octubre de 2025, va ser l’inici oficial del pla americà per salvar Israel dels seus propis errors. Aquest suposat “alto el foc” tenia com a objectiu donar a Israel l’oportunitat de maniobrar. En lloc d’ocupar tota Gaza i expulsar els palestins, Israel ara utilitzaria l’enginyeria social i política per aconseguir el mateix objectiu.
La primera fase del pla, que va posar la major part de Gaza sota control militar israelià en previsió d’una retirada gradual, ja està demostrant ser una farsa. En el moment d’escriure aquest article, Israel, segons l’oficina de mitjans de comunicació del govern de Gaza, ha violat l’acord gairebé 400 vegades[8], matant més de 300 palestins. Israel continua demolint sistemàticament[9] zones palestines i ha començat a operar cada cop més a l’oest de la Línia Groga[10], que separa Gaza en dues regions.
Pitjor encara, segons les autoritats de Gaza, Israel ha estat expandint[11] la seva porció de Gaza, estimada en aproximadament el 58%, cap a l’oest. L’“alto el foc” ha imposat de manera efectiva un nou mecanisme que permet a Israel dur a terme una guerra unilateral –amb més expansió territorial, destrucció, assassinats i massacres ocasionals– mentre que els palestins no esperen res més que la simple desacceleració de la màquina de mort israeliana. Això no és sostenible, sobretot perquè Israel també ha violat[12] el principi més bàsic de l’alto el foc imaginari: permetre que ajuda vital entri a Gaza. La Resolució 2803 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprova el “Pla d’Estabilització Integral per a Gaza” sense imposar cap expectativa legalment vinculant a Israel. Estableix[13] un Consell d’Administració i Supervisió de Transició (TAOC), que exclou completament els palestins, inclosa l’Autoritat Palestina, recolzada per Occident.
La branca executiva d’aquest Consell seria[14] la Força Internacional d’Estabilització (ISF), l’única tasca de la qual és “estabilitzar l’entorn de seguretat a Gaza” en nom d’Israel, en particular desarmant els grups palestins. L’ISF, segons la resolució, opera “en estreta consulta i cooperació”, és a dir, que la força té la tasca d’aconseguir els objectius militars d’Israel, permetent així a Israel determinar el moment i la naturalesa de la seva suposada retirada gradual.
Com que els palestins es neguen a desarmar-se[15] –ja que un desarmament incondicional sense garanties internacionals significatives segurament conduiria al retorn complet del genocidi israelià–, Israel sens dubte es negarà a abandonar Gaza. Netanyahu ho va deixar clar el 16 de novembre, quan va declarar[16] que «Israel no es retiraria» sense desarmar Hamàs, «ni de la manera fàcil ni de la difícil». La partició de Gaza és un intent liderat pels Estats Units de canviar la naturalesa del repte per a Tel Aviv, però en última instància pretén aconseguir els mateixos objectius originals. La resolució ha servit plenament als interessos d’Israel, d’aquí l’entusiasme de Netanyahu[17], però Israel encara es nega a respectar-la, deixant clar que no hi haurà una fase dos del pla original de Trump.
Tanmateix, tot l’esquema polític està condemnat al fracàs. Tot i que el sofriment palestí sens dubte empitjorarà en els propers mesos, la maniobra entre els Estats Units i Israel és fonamentalment defectuosa: es basa en l’engany i la coacció, i es basa en la falsa suposició que els palestins, per por al genocidi, acceptaran qualsevol pla que se’ls imposi. Aquesta premissa ignora la història. Els palestins han derrotat sistemàticament aquests mecanismes sofisticats dissenyats per trencar-los, cosa que significa que aquest nou acord és igualment insostenible.
En última instància, el fracàs de la Resolució 2803 del Consell de Seguretat de l’ONU confirma una veritat persistent: la guerra israeliana a Gaza no s’ha aturat. Simplement ha canviat de forma. És crucial que la gent de tot el món entengui aquesta propera fase pel que és: una maniobra diplomàtica dissenyada per facilitar el pla israelià en curs per controlar la Franja de Gaza i netejar ètnicament la seva població.
Les forces conjuntes de la resistència palestina ja han anunciat que no es desarmaran sense un estat palestí.
Notes:
[1] Consell de Seguretat ONU: Resolution 2803 (2025)
[2] Council on Foreign Relations: Israeli-Palestinian Conflict Timeline.
[3] The Guardian, 7 agost 2025: Netanyahu aims to fully control Gaza despite warnings of mass death and resistance from military.
[4] Great Reporter, 30 octubre 2025: Israel on the Brink: Ilan Pappé Warns of Implosion, Expansionism, and the Coming Reckoning.
[5] Middle East Monitor: Retired Israeli general: Israel has reached a point of no return in Gaza war
[6] Haaretz, 15 novembre 2025: At a Secret Harvard Site, a Massive Archive of Israeliana Is Preserved – in Case Israel Ceases to Exist.
[7] CFR: A Guide to the Gaza Peace Deal.
[8] Palestine Chronicle. 19 novembre 2025: Nearly 400 Violations and Rising: Israeli Bombardments Continue in Gaza.
[9] BBC, 12 novembre 2025: Israel has destroyed more than 1,500 buildings in Gaza since ceasefire
[10] The Guardian, 14 novembre 2025: US military planning for divided Gaza with ‘green zone’ secured by international and Israeli troops.
[11] Al Jazeera, 22 novembre 2025: Updates: Israel military launches wave of strikes on Gaza killing 24. [12] News UN, 6 novembre 2025: Israel has rejected over 100 aid requests since Gaza ceasefire, UN says.
[13] News UN, 17 novembre 2025: UN Security Council authorizes temporary international force for Gaza.
[14] Press UN, 17 novembre 2025: Security Council Authorizes International Stabilization Force in Gaza, Adopting Resolution 2803 (2025).
[15] BBC, 2 agost 2025: Hamas refuses to disarm until Palestinian state established
[16] NDTV, 16 novembre 2025: Netanyahu’s “Easy Way Or Hard Way” Warning On Disarming Hamas.
[17] Times of Israel, 18 novembre 2025: In English only, Netanyahu welcomes UN vote backing ‘Trump’s vision’ for Gaza.
- Ramzy Baroud és periodista i editor de The Palestine Chronicle, on es va publicar aquest article el 5 de febrer de 2025. Baroud també autor de sis llibres. El seu darrer llibre, coeditat amb Ilan Pappé, és “La nostra visió per a l’alliberament: líders i intel·lectuals palestins compromesos”. El seu lloc web és www.ramzybaroud.net.
