Una brigada dels Països Catalans amb les Comunes de Veneçuela

Una brigada catalana a la Consulta Popular del 23 de novembre amb les comunes de Veneçuela, a les portes de l’escalada d’agressions dels Estats Units

Trepitjar la República Bolivariana de Veneçuela és aquella guspira d’esperança que s’enlaira amunt, amunt i et dóna la força per seguir lluitant, perquè et permet seguir somiant. Un nou món és possible i l’exemple és el socialisme del segle XXI, el socialisme bolivarià que va començar a teoritzar Chávez i que avui estan desenvolupant les comuneres i comuners veneçolans.

El passat 23 de novembre es va celebrar la quarta Consulta Popular Nacional (CPN) del 2025. Aquestes consultes s’introduiren a la vida política i econòmica de les Comunes el passat 2024. Consultes trimestrals, és a dir, quatre anuals per tal de d’escollir aquells projectes prioritaris per a cada realitat territorial organitzada en forma de Comuna. La democràcia comunal que s’exerceix en aquests processos de consultes populars ens mostra un projecte sociopolític i econòmic de governança des de les Comunes, és a dir des dels territoris, des de la proximitat, des de la coneixença, des de baix, des del pensament col·lectiu i comunitari.

Es tracta d’un procés radicalment democràtic. Les persones que conformen un Consell Comunal analitzen, debaten i proposen solucions a les necessitats i problemàtiques amb què viuen a l’Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes (el màxim òrgan de governança). D’aquestes solucions en neixen els projectes que es porten a debat a tots els Consells Comunals que conformen la Comuna. De tots, se n’escullen set que són els que aniran a votació a la CPN, on hi poden exercir el seu dret a vot totes les persones que viuen en aquell territori majors de 15 anys.

El projecte guanyador és finançat amb 10.000$ pel govern nacional. Les comuneres, ens diuen que el finançament arriba amb molta rapidesa i això ajuda molt a poder executar el projecte amb poc temps. El segons projectes són les alcaldies qui l’han de financiar també amb 10.000$. Així que dels set projectes que es porten a votació a cada Comuna, dos d’ells reben finançament per tal que es puguin executar.

En algunes Comunes, com la Comuna Socialista El Panal 2021, que es troba a la parroquia 23 de Enero de Caracas, la mateixa Comuna finança el tercer projecte de la Consulta Popular. En aquest cas, la Comuna pot assumir-ho pel fet de tenir desenvolupat tot un sistema productiu que aporta beneficis que es queden al Banc de la Comuna.

Així doncs, les CPN no són més que una nova eina que dóna més autogovern a les Comunes, un pas més cap a la construcció de l’Estat comunal que plantejava Chávez per enderrocar l’Estat burgés, herència del colonialisme. Les consultes permeten a les Comunes planificació econòmica, mentre que són diners directament gestionats pel territori. La població de cada Comuna decideix on els inverteixen i no el govern de la República des d’un despatx de Caracas.

Una delegació de l’Esquerra Independentista convidades pel Ministeri del Poder Popular per a les Comunes i els Moviments Socials vam formar part de les més de 100 observadores internacionals que van poder seguir tota la jornada electoral de la quarta consulta popular d’aquest 2025. El diumenge 23 de novembre vam visitar diferents comunes de l’Estat de La Guaira. La Comuna Socialista Comandante Hugo Chávez situada al costat de l’aeroport internacional de Maiquetía Simón Bolívar i del Mar Carib. La seva situació les converteix amb paraules d’una d’elles “en el primer escut de defensa”. Per aquest motiu treballen conjuntament amb l’alcalde i el governador per esdevenir una primera línia de defensa formada i preparada per resistir i aconseguir aturar qualsevol intent d’entrada militar. En aquest mateix sentit el camarada Jamil, membre del govern comunal ens va dir “No volem guerra, volem pau; però nosaltres ens defensarem.” Aquestes paraules d’en Jamil es van anar repetint tots els dies que vam estar per Veneçuela. El poble de la terra de Bolívar li ha costat molt aconseguir i mantenir la seva sobirania i aquesta s’ha convertit en el seu gran tresor. Per això la defensaran, perquè saben molt bé com és la vida quan no tens independència.

A les 12h del migdia, mentre visitàvem un dels col·legis de la Comuna Socialista Comandante Hugo Chávez van sortir les dades de participació, en aquella comuna ja havien votat el 41% del cens.

Després de dinar vam anar fins la Comuna Socialista San Juan de Caraballeda, també a La Guaira. La majoria de la població d’aquest territori és afrodescendent, per això el nom de San Juan. Per la seva comunitat la festivitat de Sant Joan, el 24 de juny, és molt important. Com als Països Catalans, elles també celebren la nit de Sant Joan amb foc, música de tambors, balls i amb cant improvisat.

Durant tota la jornada electoral ens vam trobar amb un poble organitzat i mobilitzat. Les consultes no són unes eleccions més, sinó que tenen una importància cabdal, ja que s’hi escullen els projectes que donen resposta a les seves necessitats immediates i quotidianes. Els projectes que van a consulta són escollits a través d’assemblees on hi participen totes les persones que conformen cada Consell Comunal, ho decideixen per consens, analitzant i debatent quins projectes són més prioritaris i quins poden esperar. I els guanyadors són els que elles mateixes decideixen exercint el seu dret a vot. Les CPN no són només el fet de votar, que ja és més del que a les democràcies representatives del nord global tenim, sinó tot el procés previ de detectar problemàtiques i necessitats, buscar-ne solucions per desenvolupar-ne projectes i després assemblees i debats amb tota la Comuna. La radicalitat democràtica, és això, i ens diuen que és una dictadura…

A la tarda vam passejar pel Passeig Marítim de Macuto, on vam poder veure les obres d’un edifici històric a primera línia de mar. S’està rehabilitant per a esdevenir un hostal gestionat per la Comuna. Aquest va ser el projecte guanyador de la tercera CPN i avui ja està en obres i serà una realitat en pocs mesos. Passejant pel costat de la platja ens trobarem un poble gaudint del seu mar un diumenge qualsevol. Canalla jugant a l’aigua i a la sorra, joves passant una jornada sota al sol amb amics i amigues, famílies i grups d’amics sota l’ombra dels arbres fent picnics domingueros. La vida de les veneçolanes segueix amb tota la normalitat i la quotidianitat. A les platges de Macuto ens vam topa amb la dignitat d’un poble que vol pau i que per això afronta totes les amenaces imperialistes mantenint les seves rutines. Elles posen vida allà on alguns hi volen guerra.

El dilluns 24 de novembre vam anar a visitar la Comuna Socialista El Panal 2021, en ple centre de Caracas. Una ciutat viva, on la seva gent va a treballar, a l’escola, a la universitat, al metge, a comprar, al cinema, a la plaça, de festa, etc. Vaja, que fan el mateix que fem nosaltres als Països Catalans amb una gran diferència, elles tenen desenes de vaixells de guerra apuntant-les i assassinat als seus pescadors amb l’excusa de la lluita contra el narcotràfic.

A El Panal vam poder veure com el teixit productiu comunal es va desenvolupant. El 2022 tenien una granja de porcs als baixos d’un dels blocs de pisos que conformen la Comuna i la piscina municipal s’havia convertit en una piscifactoria plena de peixos destinats a l’alimentació. Avui, 3 anys més tard, els porcs i els peixos es troben als afores de Caracas i estan treballant en tancar el cicle. Vam poder visitar la empresa comunal d’especejament que subministra la carn tallada i envasada al buit a les bodegues comunals de Caracas. També vam poder veure com s’està executant un dels projectes guanyadors de la passada consulta la millora de les xarxes d’aigua i desguàs de diferents carrers.

Però davant tota l’aparent normalitat que ens mostra el poble veneçolà cal contraposar-hi que la realitat és que la República Bolivariana de Veneçuela es troba en un context de màxima alerta. Les tensions amb el govern Trump, que acusa al país de “narcoestat” i de ser el màxim importador de droga als Estats Units d’Amèrica. Totes aquestes acusacions han estat desmentides per informes de les Nacions Unides, on s’especifica que Veneçuela no es productora de substàncies il·legals i que només un 4% d’aquestes transita pel seu territori de camí als EEUU. Aquesta guerra contra el país de Bolívar no té res a veure amb el combat contra el tràfic de drogues, l’objectiu n’és un altre, el petroli. Veneçuela té les reserves més grans de petroli del món. Trump i els EEUU volen tenir el control d’aquest tresor negre, perquè això vol dir mantenir el poder mundial, en un moment on el multipolarisme va guanyant terreny. Donald Trump té tres objectiu principals en aquesta guerra contra Veneçuela: el primer, el petroli i tota la resta de recursos naturals (or, diamants, ferro, etc.); el segon, mantenir el monocentrisme amb els EEUU com a centre mundial del poder; i el tercer, acabar amb el socialisme del s. XXI i així evitar possibles rèpliques d’un sistema que posa al centre les persones i la vida, mentre posa en qüestió el sistema capitalista..

El mes d’agost el govern dels EEUU va començar un gran desplegament militar al Mar Carib amb destructors de míssils guiats, submarins nuclears, avions F-35, drons de vigilància, milers de soldats, etc. amb el pretext de la lluita contra el narcotràfic. Des de quan un submarí d’atac nuclear és una eina per la lluita contra el tràfic de drogues? Estem parlant de maquinària de guerra i aquesta no es mobilitza per acabar amb els càrtels de la droga, s’utilitza en contextos de guerra contra l’enemic. I en aquest cas l’enemic és el socialisme bolivarià veneçolà i no les bandes de narcotraficants.

Si es la lluita és contra les xarxes de producció i distribució de substàncies il·legals, per què s’assalta i es segresta un petrolier veneçolà?

Ángel Prado, comunero i Ministre de Comunes ens va convidar al seu programa setmanal “Pueblo a la calle” a la Ràdio Nacional de Veneçuela on va dir-nos: “Veneçuela està construint l’oasi de Llatinoamèrica, amb una nova cultura política basada en la participació directa del poble, la presa de decisions i la democràcia comunal.” El petroli i acabar amb la sobirania veneçolana són els objectius principals d’aquesta guerra imperialista que ha reactivat Donald Trump.

La sobirania pel poble veneçolà és un dels seus béns més preuats i no deixaran que ningú els hi robi fàcilment. Per les veneçolanes la defensa de la sobirania va vinculada en la transformació política, social i econòmica, el camí cap al socialisme. Tenen clar que si l’imperialisme torna aterrar a les seves terres provocant la imposició del capitalisme de nou, Veneçuela tornaria a convertir-se en la colònia que van ser. Pot haver-hi sectors de població descontents amb el govern, pot haver-hi sectors dins del chavisme crítics, però per sobre de tot són veneçolanes i saben molt bé què passa quan es perd la soberania a mans de l’imperialisme: espoli de tots els recursos naturals, creixement de pobresa, dependència del capital estranger, etc. i elles volen governar-se i decidir sobre tots els àmbits de les seves vides, construint soberania popular a cada racó del seu meravellós país.

Aquesta sobirania són les Comunes i això el President Hugo Chávez ho tenia molt clar. A la reunió de ministres del 20 d’octubre de 2012, coneguda com el Golpe de Timón Chávez li deia a Maduro dues vegades: “Nicolás, te encomiendo esto, como te encomendaría mi vida, las comunas.” (Nicolás, t’encomano això, com t’encomanaria la meva vida, les comunes). Ho feia mentre estava fent autocrítica i esmenant errors per tal de poder portar a terme la construcció del socialisme des de les bases, des del poble organitzat, amb les Comunes com a pilar fonamental.

A la segona vegada li digué: “Nicolás, te encomiendo esto, como te encomendaría mi vida, las comunas.”(Nicolás, t’encomano això, com t’encomanaria la meva vida, les comunes) i afegí: “Nicolás, es una orden lo que estoy dando”(Nicolás, és una ordre el que estic donant).